jueves, 15 de abril de 2010

Democràcia directa a Terrassa: Molt camí per recòrrer

Acabo de votar a la consulta popular que ha organitzat l'Ajuntament per a decidir el destí de quatre mil·lions d'euros del pressupost municipal.

Soc un ferm defensor dels models de democràcia participativa i directe, encara que sigui conscient dels seus inconvenients, com que passin a primer terme les qüestions "personals" en front de les "col·lectives" (un bon exemple son algunes propostes de les que inicialment es varen presentar). En qualsevol cas, considero que no hi ha res millor que tots participem al màxim a la presa de decissions.

Ara bé, tampoc cal que ens enlluernem. Estem decidint el destí de quatre mil·lions d'euros (euritos com diu "el negre"). Un ridicul 1.5% del pressupost municipal.

En canvi, si que valoro positivament un model que fomenta la participació en base a permetre votar per diferents mecanismes (presencial, mòvil i internet) i que la consulta duri quinze dies. Caldrà veure la participació i valorar-la convenientment.

Finalment, per deformació professional, no m'agrada la debilitat del sistema de votació no presencial. En aquest sentit el model de l'Ajuntament de Barcelona respecte a la consulta de la Diagonal es força més solid.

Entenc a aquells polítics i partits que es dediquen a criticar qualsevol tipus de consulta a la ciutadanía. D'una banda volen desgastar al que goberna a qualsevol preu (siguin del color que siguin), pero sobre tot veuen que com això avanci, el seu model de "política professional" te els dies comptats.

Un passet que esperem que vagi a més, a molt més.

No hay comentarios: