martes 26 de enero de 2010

¿Será Twitter LA Red Social? ¿Sólo eso?


Debo reconocer que mi llegada a twitter ha sido tardía. Mi alta y mi primer tweet se produjeron en diciembre de 2008, pero no fue hasta el mes de Julio que empecé a usarlo con cierta asiduidad. No conseguía verle el valor frente a redes como Facebook o Linkedin tal como comenté en el blog de Enrique Dans. Sé que mi sensación era compartida por otros (como Héctor Sánchez describe en su blog).

En estos momentos mi opinión ha cambiado (soy durillo, pero termino entendiendo las cosas .. :), e incluso el tema me empieza a preocupar.

Twitter es KISS y tiene elementos que le aportan un gran valor:
  • Las APIs que permiten desarrollar aplicaciones de todo tipo y que hace que los "tweets" procedan de todo tipo de herramientas distintas (yo suelo usar TweetDeck, PockeTwit, TwitterFeed, TwitPic) que permite enlazarlo con prácticamente todo (por otra parte, gracias a un buen nivel se seguridad que ofrece OAuth).
  • El modelo SMS, con un uso muy extendido entre determinados grupos de población, y donde seguramente más se han mezclado Internet y los teléfonos móviles. La gran mayoría de Tweets que leo provienen de móviles (sobre todo de los málditos iPhones con su Echofon) y ofrecen el seguimiento en tiempo real de cualquier actividad (con fotos incluidas).
  • Haber generado un lenguaje propio (tweets, retweets, hashtags, trending topics, followers ...), que tanto nos gusta a los frikies que nos ofrece sensación de formar parte de un grupo "especial" ..
  • Utilizar el modelo de seguidores (followers) en lugar del modelo de amigos. De esta forma el modelo de red crece sin necesidad de aceptación mutua. Además esto acaba dando un gran valor a los retweets (el "pásalo" del los SMSs), que ofrece un efecto multiplicador para muchas iniciativas (se vio en Irán, en Haití o en la famosa ley de descargas ...).
  • Los hashtags, que permiten facilitar el seguimiento de los temas de interés y que por otra parte han aumentado el modelo de lenguaje propio (#ff, #recomendar ..)
Sinceramente creo que Twitter no va a competir en las redes sociales (en los modelos de Facebook, Linkedin o Tuenti). En mi modesta opinión Twitter va a competir en un modelo de comunicación global, especialmente con aquellos que quieren sustituir a nuestro antiguo modelo de correo electrónico (p.e. Google Wave).

El correo electrónico, pieza fundamental en el desarrollo de Internet, siempre fue a la vez la pieza más débil. No es ni fiable ni seguro (la mayoría de ataques se aprovechan de la debilidad del modelo de correo electrónico que usamos), y somos muchos los que creemos que tarde o temprano deberá superarse.

Sinceramente creo que Twitter está muy bien situado para ello. Damos nuestra dirección de twitter (por si alguien todavía no sabe la mia es @santicasas :) de la misma forma que antes dábamos nuestra cuenta de correo. Mentalmente vamos haciendo esta asociación pero, como diría Alejandro Sanz: "No es lo mismo" (no se si por citarlo deberé pagar a la SGAE...).

No es lo mismo, por un motivo fundamental. El sistema de correo electrónico es un sistema distribuido, donde nadie tiene el control sobre todo el sistema (aunque es cierto que Google y Microsoft acaparan un buen número de cuentas de correo electrónico). Twitter es un sistema centralizado en el que todos dependemos del Señor Twitter ....

Sinceramente, me preocupa ...

viernes 8 de enero de 2010

Cinqué mes consecutiu amb un preu estable de l'habitatge a Terrassa

Avui, fotocasa ha publicat el seu darrer informe sobre el preu de l'habitatge. Com a resum, durant 2009, tant a Catalunya com a Espanya el preu ha disminuit un 10%. Durante el darrer trimestre aquests descens ha estat inferior a 1 punt.

Respecte a Terrassa, ja son cinc mesos consecutius en que el preu es manté estable. Aquí podeu veure el gràfic:




domingo 3 de enero de 2010

El 2009. Un bon any.

No descobreixo res a ningú si dic que la conjuntura econòmica de 2009 ha estat força dolenta, i en conseqüència l’economia de la majoria de nosaltres n’ha resultat afectada. Ara bé, aquesta situació te la virtut que tots aprenguem a “viure amb menys”.

En aquest sentit considero que el món es millor a finals de 2009 que al principi. Tinc la sensació que hem iniciat una tendència correcte, començant pel multilateralisme impulsat per l’Obama i la resta de la comunitat internacional, per que la terra cada vegada és més plana gràcies a Internet i a les xarxes socials i, en conseqüència el poder s’està redistribuint i reequilibrant. El camí encara és molt llarg, como ho demostra el fracàs de la Conferència de Copenhaguen, però crec que anem en la bona direcció.

A més, personalment, enguany he gaudit molt “dels meus”. M’he casat amb una dona meravellosa i ho varem celebrar amb la nostra gent (fills, pares, germans i amics en general). Ho vàrem gaudir tant, que encara ho anem assaborint amb els records. He gaudit molt veient com el meu fill Albert es va convertint amb un homenet. Encara que també ha estat una any amb algun cop dur, especialment, per la pèrdua de la iaia Oliva, la mare de la Carme. Així és la vida ...

Finalment, enguany he gaudit molt a la feina. Una conjuntura econòmica desfavorable fa que s’estrenyin les dents i s'aguditzi l'enginy. Gràcies a això, enguany hem assolit fites importants, que ens permeten afrontar 2010 amb il·lusió:

Es a dir, que a pesar de la situació econòmica, que ha fet que encara no hagi pogut vendre la meva casa, el 2009, per a mi ha estat un bon any, que em fa afrontar el 2010 amb molta força.

viernes 18 de diciembre de 2009

Menys estats, menys partits. Més democràcia directa.


Com ja es preveia, la conclusió la Cimera de Copenhaguen ha estat un fracàs. Han pesat més els interesos dels estats (que no son exactament el mateix que els de les persones que en formen part) que l'interès global. Una cosa semblant al que ha passat als darrers anys tant en la construcció europea com en les decisions de la ONU.

Fa anys que se senten veus que anuncien la crisi del model dels estats-nació. La mateixa Unió Europea ho considerava quan va apostar pel Principi de Subsidiaritat (poc aplicat, per cert). Però els estats actuals no volen desapareixer i volen mantenir el seu model.

Els partits polítics, sobre els que s'assenta l'actual model polític de les democràcies representatives (especialment les occidentals), son els primers interessats en que tot segueixi igual. Fa anys, alguns pensàvem que el problema eren els partits polítics "tradicionals", i vàrem intentar construir partits polítics "alternatius", com podien ser Els Verds. L'actual sistema polític els ha acabat engolint.

Però estem a punt de començar l'any 2010, i el desenvolupament d'Internet, i en especial del model 2.0 està fent que les coses canviin més ràpidament del previst. Hi ha diversos exemples (globals i locals) que ho corroboren:

L'elecció de Barak Obama com a president dels EUA, precedida per l'elecció com a candidat del partit democrata, sense el recolzament del partit, i basat en bona part del suport aconseguit gràcies a les xarxes socials.

Les consultes sobiranistes a diferents pobles de Catalunya, que ha deixat als partits catalans en "fora de joc" i que no han sabut com reaccionar. Milers de persones col·laborant, al marge de les estructures dels partits, y movilitzant a un bon grapat de ciutadans enfront un estat, l'espanyol, que definitivament no ens entèn, i que en conseqüència no ens serveix (com demostra l'editorial conjunta dels diaris catalans i el suport recollit a les xarxes socials).

Les iniciatives internacionals, al marge de les estructures estatals i econòmiques, en productes de programari lliure, de sistemes de copyleft, creative commons i d'altres, que estan obligant a resituar els conceptes de propietat intelectual, mercats i economía.

La reacció internauta en front de la "Disposició Sinde" colada amb nocturnitat a l'anomenada Llei d'Economia Sostenible. En poques hores es va consensuar un manifest que, a través de blogs, facebooks i twitters es va distribuir per tot arreu i que va provocar que el Zapatero haguès de fer unes declaracions assegurant que "no es tancaria cap web" (altre cosa es la credibilitat de les afirmacions del Zapatero).

Per a mi, aquests exemples demostren bàsicament que a bona part dels ciutadans ens importa la política, pero que no ens sentim representats ni pels partits ni pels estats. És més, no volem que ens representi ningú. Volem dir la nostra directament. Volem democràcia directa.

Segurament encara estem a l'inici d'un camí que es fa dificil saber quin serà el seu final. Un camí que estarà ple de reptes i riscos. Pero no tinc cap dubte que La Terra i La Humanitat, seguint la llei de l'evolució, deixaran pel camí aquelles estructures que no ens permeten avançar cap a un futur millor i viable.

viernes 11 de diciembre de 2009

Ha tocat fons el preu de l'habitatge a Terrassa?

Tots aquells que tenim un habitatge en venta estem esperant que els possibles compradors deixin d'esperar (valgui la redundància) que els preus del mercat immobiliari s'estabilitzin.

Fa mesos que segueixo els diferents índexs de preus d'habitatge que es van publicant. Un d'ells (Fotocasa - prou repesentatiu pel volum d'habitatges que gestiona) sembla indicar que això ja està passant. Als darrers dos mesos el preu ha pujat una mica.

Per exemple, el preu d'un habitatge de 180 m2 (com el meu :)), ha tingut aquesta evolució:
Mes Preu m2 Preu habitatge Baixada
abr-07 3.777 € 679.860 €
sep-09 2.630 € 473.400 € 30,4%
nov-09 2.652 € 477.360 € 29,8%
Des del punt més alt (Abril de 2007), el preu de l'habitatge a Terrassa (i segons els habitatges que han format part de la base de dades de Fotocasa) ha tingut un gens despreciable descens del 30% (pel que m'afecta, podriem dir que la meva casa ha perdut més de 200.000 euros de valor, que millor ni pensar-ho).

Hi ha persones que encara creuen que baixaran més. Jo sincerament crec (i espero) que no. El temps ho dirà.

miércoles 2 de diciembre de 2009

Manifest: "En defensa dels drets fonamentals a Internet"

Davant la inclusió a l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...

1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.

2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.

3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.

4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.

5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.

6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.

7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.

8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.

9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.

10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.

Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de cap. S'ha publicat en multitud de llocs web. Si estàs d'acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.

lunes 30 de noviembre de 2009

Curs de Gestió Electrònica de Factures a Barcelona


El proper dimecres 9 de desembre participo al curs organitzat per Atenea Interactiva: "Gestió Electrònica de Factures: Factura Electrònica i Digitalització Certificada". El curs es cel·lebrarà a la seu de PIMEC i el compartiré amb dos cracks (i bons amics), l'Oriol Bausà i l'Iván Basart.

Aquí us podeu descarregar el fullet.

Personalment és un curs que m'agrada per dues raons: Primera, es dona una visió conjunta de la gestió electrónica de factures, es a dir, tant electròniques com en paper, que és la problemàtica real de les organitzacions. I segona, serà teòric i pràctic. Diferents col·laboradors presentaran les seves solucions, amb el que respondrem la pregunta que ens feien habitualment a les decenes de seminaris de factura electrònica realitzats: "I ara que? Per on començo?".

Així, es podran veure les solucions de PIMEC (pimefactura), d'Invinet(SICE), d'ABAST (ScanVisio), d'IBM/Notarnet (DigiFactIn) i d'ALBALIA (FactOffice i Faccil), amb el que els alumnes es podràn fer una bona idea de quins son els diferent tipus d'opcions per a la seva implantació. Aprofito per agraïr a tots la seva col·laboració.