domingo, 12 de junio de 2011

Igualtat, pluralitat i democràcia #acampadaTRS #motivosparael19j #motiuspel19j


Diu l'apartat 3 de l'article 21 de la Declaració Universal dels Drets Humans:
La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Una democràcia que no respecti els "drets humans" no se com s'hauria de dir ...

Un exemple. Suposem que som quatre persones, i tres (majoria absoluta) decidim que la quarta, a partir d'ara, no te dret a vot. Podem dir que és una decisió democràtica?. Això és el que ha passat durant un temps a Euskadi.

Un altre exemple. Al Regne Unit, fa unes setmanes, s'ha celebrat un referèndum per a reformar el sistema electoral per a fer-lo més proporcional (i per tant, més representatiu). Ha guanyat el "no". És a dir, la majoría (que voten als partits grans) no han acceptat que els vots als partits petits tinguin el mateix valor. Que us penseu que passaria en un referèndum aquí?

A més, encara resta camí per aconseguir el sufragi universal. Quantes persones que viuen (i intenten treballar) a Terrassa no han pogut votar a Terrassa? En conseqüència, fins a quin punt l'Ajuntament escollit es fonamenta en la voluntat popular tal com reclama l'esmentada Declaració?

En democràcia, les majories han de respectar la igualtat i la pluralitat. Es a dir, les minories.

Ara bé, les minories també han de respectar les majories.

Tot i que la nostra democràcia es manifestament millorable (i personalment treballaré per a millorar-la), no te res a veure amb una dictadura. No comparteixo en absolut el que es diu de "li diuen democràcia però no ho és".

El moviment del #15m, les acampades, etc ... està sent molt important. Als meus 44 anys no he viscut res semblant. Però no ens equivoquem, som minoria. Per tant, si volem que ens respectin hem d'assumir el que som i el que representem. No som "el poble". En som una part, important, però sols una part (per tant, fora el cartell de "la plaça del poble").

Igualment, en aquests moments, els que defensen continuar amb les acampades son minoria i, democràticament haurien d'acceptar la decisió de la majoria. En democràcia cal saber guanyar, però sobretot, cal saber perdre.

Hem de respectar la pluralitat i totes les opcions. Les "esquerres clàssiques" tenen tendència a tractar com a il·legítims els governs de dretes. No és això companys, no és això.
Defensaré a on calgui la legitimitat de defensar qualsevol idea, encara que estigui a les antípodes del meu pensament.

La democràcia no és un sistema senzill.

Cal que tots el que hi participem tinguem una actitud tolerant que ens permeti posar-nos al lloc de l'altre i que siguem capaços de pensar que podem estar equivocats.

Ens cal aquest esforç.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Completament d'acord amb l'amic Santi,

És més l'ajuntament tenen mes representativitat que nosaltres a molts llocs de l'estat espanyol, però si no se'ns escolta, no només a nosaltres sinó a totes les minories no es pot parlar de democràcia.

La larga marcha empieza con el primer paso... aquí ocurre igual el movimiento empieza con una tienda hoy ya son miles...

Lo que sera mañana de pende de nosotros/as.

El pueblo libera al pueblo.