1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.
2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.
3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
Aquest manifest, elaborat de forma conjunta per diversos autors, és de tots i de cap. S'ha publicat en multitud de llocs web. Si estàs d'acord i vols sumar-te a ell, difon-lo per Internet.
4 comentarios:
“llibertats d'expressió, informació”
D’acord
“dret d'accés a la cultura a través d'Internet”
Què carai és aquest dret? D’on l’heu tret? Potser jo tinc dret a tenir un Audi A-8 i un xalet a la platja i no ho sé.
“Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.”
Totalment d’acord.
“La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.”
Suposo que és una manera de dir que la impunitat en els robatoris dels drets de la propietat intelectual a internet continuin com fins ara.
“La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.”
Només es pot dir això per dos motius. El primer per no tenir ni idea de la nova legislació. I el segon cal tornar al paràgraf anterior. Algú seriós creu que es tancarà una web sense fonament?????
“La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.”
Aquest parágraf és incoherent. El títol diu una cosa i el text n’explica un altra que no té res a veure. En tot cas, no s’explica el perquè la nova legislació amenaça els nous creadors.
“Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i a Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.”
Una altra vegada títol i text parlen de coses diferents. En tot cas, el que no és un dret fonamental és guanyar diners venent o regalant creacions d’altres. Del comprador no dic res, parlo del venedor.
“Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.”
És una opinió. No estic segur que les “indústries culturals” vulguin seguir el suggeriment.
“Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.”
Llavors... tinc llibertat jo d’entrar al Corte Inglés i emportar-me el que vulgui? Això de que el “saber humà continuï sent lliure” fa la suposició que alguna vegada ho ha sigut, però d’altra banda crec que es confón “lliure” (que queda molt bé) amb “gratis”.
“Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel•lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.”
M’encantaria llegir la proposta. Però em temo que n’existeix cap. Un brindis al sol.
Joan, no em donis tanta feina de bon mati .... :)
Primer, obviamet, jo no he escrit al manifest i comparteixo amb tu que alguns punts son, diguem-ne, millorables.
En qualsevol cas, és una qüestió de fons. En un conflicte de drets quins primen, els d'autor, o els drets fonaments dels ciutadans?
Jo no en tic cap dubte. Se que no tothom pensa igual, però crec que això, a l'extrem ens ha portat a "guerres preventives", per exemple.
Jo crec en l'estat de dret i la pressumció d'inocència. Colar aquest tema a la "Ley de Economia Sostenible", d'amagades, sense debat i criminalitzant, de fet, a tots els internautes és "La patada en la puerta digital" (@edans dixit).
Crec sincerament que el mon està canviant molt ràpid, i que els drets de propietat intelectual i els conceptes de privacitat e intimitat, també. Creadors, ja en som tots, no només els que aconsegueixen que s'editin els seus llibres o discs ...
És evident que aquest canvi, com tots (la impremta, la fotocopiadora, l'aigua corrent, ...) fa que alguns perdin el seu "statu quo". M'agradarà escoltar al meu fill d'aqui a vint anys. Fliparà.
Una abraçada.
El millor serà discutir-ho amb un plat (sense colesterol) i una ampolla de vi a taula.
A veure si passades les festes, al mes de gener, fem un soparet al 101.
Jo estic en contra del cànon digital, perquè és intentar sol·lucionar una injustícia amb una altra injustícia.
Però si una camisa té un preu, i tothom ho considera normal, una cançó (per posar un exemple) també té un preu. Darrera hi ha una creació, uns costos, gent treballant, etc...
El mateix es pot dir de la premsa. Les edicions digitals s'estan finançant amb les edicions en paper, perquè la publicitat no dona per tant. Això no pot seguir així sempre... la informació de qualitat no pot ser gratuita.
Una abraçada.
Estic plenament d'acord .... aquests temes es solventen al 101 ... :)
Publicar un comentario