viernes, 12 de noviembre de 2010

El #28N seré un "verd" que votarà #PIRATA.CAT

Fa una vintena d'anys (com passa el temps!) uns quants arreplegats terrassencs que no ens sentíem representats pel model polític establert, i menys encara pels partits polítics tradicionals, vàrem impulsar Els Verds il•lusionats per la “frescor” que els partits verds del nord d’Europa estaven aportant al panorama polític.

Joves i il•lusionats per un “partit antipartit” (com deien els alemanys) que basava la seva actuació en tres peus:

  • Prioritat mediambiental. Tot just es començava a parlar del forat a la capa d’ozó i del canvi climàtic i ni ens imaginàvem al ritme que es degradaria el planet. Dèiem coses com “La terra no és una herència dels nostres pares, sinó un préstec dels nostres fills”.
  • Justícia social, pacifisme, antimilitarisme, ...
  • Democràcia directa. “La política és massa important per deixar-la en mans dels polítics professionals”. Encara recordo el titular del Diari de Terrassa quan varem fer la presentació a la ciutat “Els Verds no creemos en líderes”.
Sabíem que els partits polítics tradicionals, com s’ha demostrat, no servien pels canvis que es necessiten. Les seves estructures poc democràtiques, la seva visió a curt termini, el poder ...
Parlàvem de rotació, de no acumulació de càrrecs, de democràcia directa... i no només parlàvem, en aquells moments, els nostres referents del nord d’Europa ho feien.

D’aquells verds, com a Astèrix, ja només queda un petit grup al Vallès Oriental ... els romans (ICV), buscant la seva pròpia supervivència, ho van destruir tot ... (alguna dia amb ganes escriure sobre això ...). Així, ja fa uns quants anys que els partits verds a tota Europa son força homologables a la resta de partits tradicionals.

Durant anys desencantat de la política i de sobte em trobo amb els Pirates de Catalunya, gent jove i amb il•lusió que, sobretot aporten força per la democràcia directa. Han mamat d’Internet i del que significa de col•laboració, de xarxa i de distribució de poder.

I m’he il•lusionat, no ho puc negar. Encara que és cert que avui no comparteixo algunes de les coses que defensen (ens caldrà parlar), és una bona oportunitat de generar una espurna d’il•lusió a un panorama polític força desencisador.

Per tant, el 28N ja no estic orfe, votaré a PIRATA.CAT

PD: De fet em votaré ... perquè amb la Carme varem decidir ajudar-los i participar a la candidatura. Ens podeu trobar als llocs 32 i 57 ;)

4 comentarios:

MAZ dijo...

Te haces viejo mi amigo Santi. El ideario Pirata, aunque pueda despertar mi simpatía, creo que dista mucho y no puede compararse con el de los VERDES, "Nuestros Verdes" de hace 20 años.

Es lo que tiene la edad, la nostalgia nos juega malas pasadas y nos empuja a intentar revivir viejos tiempos, pero no te dejes engañar....Ni punto de comparación..

Ir en contra de lo establecido, SI, pero con la caja de herramientas un poco mas dotada.....

Santi Casas dijo...

Compi, compi, claro que nos hacemos viejos, y es cierto que los Piratas no son los Verdes ...

También es cierto que la caja de herramientas está justita (hace 20 años nos decían que los verdes sólo hablábamos de florecitas ....).

Pero me anima ver gente joven en un modelo de colaboración (algo que ha creado Internet) apostando por cambiar las cosas ...

Díme nostálgico :)

gatmorgan dijo...

No te haces viejo Santi, estás siguiendo el ritmo de los tiempos y sigues con el mismo motor que tenias entonces.

El mismo motor de "los verdes" de hace 20 años, el mismo motor de "los rojos" de hace 40, es el mismo motor que alimenta al Partido Pirata.

Yo también fui rojo, fui verde y soy pirata. Siempre inconformista. Los demás que se rindan, que yo no arrío mi bandera.

Un abrazo Santi, sigue así.

Santi Casas dijo...

gatmorgan ... los viejos rockeros ... :)